Novembre

L’endemà d’anar a Girona és Tot Sants i com ja és costum anem a Vilafranca on, podríem dir, ens hi sentim com a casa i on sempre hi anem a fer grans castells.
Entrem a plaça en cercavila i amb el pilar de quatre caminant per encara la primera ronda. Com en les últimes quatre actuacions, comencem pel tres de nou amb folre que li tenim la mida presa i no corre cap perill en cap moment.
En segona ronda, tornem a portar el quatre de nou amb folre, que com el tres, ja li comencem a tenir la mida presa. Tot i així, el folre ha de treballar una mica ja que una rengla en va anar obrint.
En tercera roda venia el plat fort de la jornada capgrossa, tornàvem a portar a plaça el dos de nou amb folre i manilles. Aquest cop sense la pressió de Santes ni Concurs. Pinya, folre i manilles es van quadrar d’una manera magistral, com mai, tothom al seu lloc i sense pressions innacessàries. Quarts col•locats, quints col•locats i comencen a sonar gralles. Un tronc ràpid i tranquil va anar pujant fins a veure-li l’aleta. Ja està, els Capgrossos es convertien en la cinquena colla en fer l’aleta a un castell de Gamma Extra! Però encara quedava el més difícil, descarregar-la i amb quina rapidesa es va fer, semblava impossible però res feia pensar que aquell era el primer, ja que va baixar igual de lleuger que la carregada. Sisens a manilles i descarregat!!! L’emoció del moment va fer que finalment manilles i folre caiguessin però tant era, l’havíem fet, l’havíem descarregat!!!
Que sí, que som de Gamma Extra!!!
Mentre es despenjava una pancarta que posava: Ja som de Gamma Extra!!! Preparàvem els dos pilars de cinc per tancar la millor actuació dels Capgrossos de Mataró!