El món casteller

INTEGRACIÓ SOCIAL
Tradicionalment, les colles de castells han servit de catalitzadors de la integració social. El fet que s'accepti a tothom, que l'únic requisit per participar sigui la ferma voluntat d'ajudar a construir un projecte comú i que els èxits que s'aconsegueixen mai es capitalitzin de manera individual sinó col·lectiva, fa que persones de tota condició social, religiosa o ètnica, siguin homes o dones, sentin una atracció immediata pel món dels castells.

. . .

CONSTRUIR UN PROJECTE COMÚ
Els castells són una activitat tradicional, lúdica, festiva, no professionalitzada, en la qual els membres de les colles ofereixen el seu esforç personal per ajudar el grup a construir un projecte comú: el castell. Aquest esforç no té, necessàriament, una correlació directa amb l'estatus social o econòmic de qui el presta. La dosi de protagonisme que aconsegueix el casteller depèn molt directament del grau d'implicació i de sacrifici que ofereix el grup, però el major o menor grau d'aquesta implicació tampoc fa que el món dels castells sigui sectari: La configuració d'un castell és tan àmplia que tothom hi té cabuda. Qualsevol persona, per prima, grossa, alta, baixa, forta o fluixa que sigui, hi té un paper.

. . .

ESPERIT D'AUTOSUPERACIÓ
Des de la fundació d'una colla, l'objectiu primer del grup que la compon és superar-se. Cada vegada, la colla aspira a aconseguir castells humans més complexos i una cohesió social amb un abast més ampli i més heterogeni que fa que, en definitiva, la colla pugui aconseguir la primera d'aquestes dues aspiracions. El grau de complexitat de les estructures no sempre va lligat a l'altura a la qual s'arriba, sinó a les dificultats tècniques per organitzar el castell i a la capacitat de mantenir l'equilibri.

. . .

COMPETÈNCIA ENTRE COLLES
Malgrat que el primer objectiu d'una colla és l'autosuperació, els èxits aconseguits per les colles rivals també l'esperonen a seguir apostant per estructures més complexes. Aquest fet ja el trobem en la pròpia gènesi del fet casteller i és un dels factors que el mantenen més viu actualment.

. . .